El verb TO BE en anglès. Tot el que necessites saber i que has de tenir més en compte
El verb To Be és el més important de l’anglès. Se suposa que quasi la meitat de les frases en anglès utilitzen d’alguna manera el verb To Be.
1.-El present simple
2.-El present continuous
3.-El present perfect
4.- El present perfect continuous
En aquest temps ens centrarem en el primer, el present simple.
Que hem de saber d’aquest temps verbal que en principi és el més senzill i el primer que hauries de tenir claríssim.
Quan utilitzarem el present simple? Per què ens servirà?
Primer de tot que et quedi clar un concepte: El present simple és un temps verbal equivalent al present d’indicatiu: jo parlo, tu parles, ell parla, etc.
Però aquí , sols és el principi de tot plegat.
El present simple l’utilitzarem quant vulguem expressar 4 fets molt definits:
Has de saber en primer lloc que el present simple s’utilitza per parlar de coses que succeeixen habitualment.
A diferència del català no s’usa el present simple per parlar sobre alguna cosa que està passant en el moment en què parlem.
Quins casos són els més habituals?
1. Quan vulguem expressar una cosa que creiem certa.
Per exemple “el sol escalfa” “la mare estima” “la pluja mulla”, són veritats immutables oi?
2. Quan vulguem expressar un fet que creiem permanent.
Per exemple “els animals corren pel bosc”” la política canvia a la gent”
3. Quan vulguem expressar hàbits i rutines de vida quotidiana.
Per exemple “m’agrada sortir a la nit” “menjo molt peix” són coses que són habituals i corrents.
4. Quan parlem de fets que passaran en un futur però que sabem que passaran segur com per exemple aquells que depenen d’un horari habitual:
Per exemple “el col·legi comença a les nou” “Jo surto cada dia a dinar”
5. En accions que ocorren mentre s’està parlant.
En aquests casos s’hauria d’utilitzar el present continuous, però si apareix un stative verb (Els stative verbs són verbs que no representen accions dinàmiques, és a dir, són verbs que no indiquen una acció o activitat.) aquest no accepta la forma en gerundi (-ing).
És per això que utilitzarem el present simple.
De moment vull que et quedi clar aquest concepte, ja practicarem amb exemples i altres però has d’interioritzar quan has d’utilitzar aquesta forma verbal i quan no i és que entenguis perfectament aquests 4 casos que així ho permeten.
Que et quedi clar que el present simple s’utilitza per parlar de generalitats o fets científics, també per a esdeveniments programats en el futur pròxim i també per a donar instruccions en la seva forma imperativa.
MariCarme Marmaneu
Una vegada tinguis clar el concepte és el moment d'observar les seves variants.
En primer lloc com tota forma verbal es pot expressar en 3 sentits.
1. Afirmatiu: Jo corro cada matí
2. Negatiu: jo no corro cada matí
3. Interrogatiu: corres cada matí?
I aquí has de tenir en compte tres consideracions importants a l’hora d’utilitzar el present simple en anglès, quant en fas un ús en la seva forma negativa i la interrogativa perquè tenen una peculiaritat diferent de com ho fem en català.
1. Cal el verb auxiliar (to do) i en aquest cas utilitzaríem la forma do not que s’abrevia a don’t en el cas d’expressar el verb en la seva forma negativa
2. Cal també utilitzar el verb auxiliar to do, en aquest cas la forma Do i el posarem davant de la frase interrogativa.
3. Quant utilitzem la tercera persona del singular en els dos casos tant en el cas negatiu com interrogatiu, L’auxiliar do pren la forma does.
Fins aquí tenim la teoria, sinó l’entenem bé difícilment puguem aplicar-ho bé en cada cas concret, és per això que cal que ho repassem i ho tinguem clar abans de passar a la següent fase.
Fixat que el verb sempre va acompanyat del seu pronom igual com en català i és aquí on hem d’entendre perfectament el seu funcionament.
En primer lloc per conjugar el present simple fem servir l’infinitiu per als subjectes “I”, “you“, “we” i “they” i per a les terceres persones “he“, “she” i “it“, afegim una “-s” al final del verb.
Mira bé aquest format perquè és el correcte i no varia.
En aquest cas és el verb to like i fixat que és igual en tots els casos sense el to menys en la tercera forma del singular que s’afegeix una s.
La construcció del present simple (Present Simple) en anglès és molt fàcil, té l’estructura:
[SUBJECTE] + [VERB] (en infinitiu sense to)
Cal tenir en compte les següents consideracions:
Si el subjecte és 3a persona del singular, se li afegeix una “-s” al verb.
En aquest vídeo del meu colega Alejo Lopera, veuràs com funciona el verb To Be en anglés i veuràs com et quedarà molt clar.
Vegem com a exemple la conjugació del verb "to live" (viure) en present simple:
Afirmatiu (Subjecte + verb)
I live in Vic ( visc a Vic))
You live in Vic
He / She / (It) lives in Vic
We live in Vic
They live in Vic
Has de saber que hi ha excepcions d’ortografia en la tercera persona, segons la lletra en què acaba el verb, però és fàcil de resoldre perquè les regles són les mateixes que s’utilitzen per formar el plural dels substantius.
Aquí tens les més habituals:
1. Si el verb utilitzat acaba en -SS, –SH, –CH, –O, o -X, la terminació de la tercera persona és –ES
2.Si el verb utilitzat acaba en consonant més -I, la terminació de la tercera persona es forma substituint la -I per una -IES
3.i el verb utilitzat acaba en vocal més -I, ens limitem a afegir una -S al final
4.Els verbs modals, com can, may, might o must, mai se’ls s’afegeix una -s. Es mantenen invariables en totes les seves formes.
Negatiu (Subjecte + verb auxiliar (to do) + auxiliar negatiu (“not“) + verb.)
I do not live in Vic (no visc a Vic)
You do not live in Vic
He / She / (It) does not lives in Vic
We do not live in Vic
They do not live in Vic
Fixat: [SUBJECTE] + do (es) + not + [VERB]
Fixem-nos que a la 3a persona del singular de la forma negativa no se li afegeix cap -s al final del verb, ja que aquesta ha estat afegida amb la forma does a l’auxiliar. El mateix passa en el cas de les interrogatives.
Interrogatiu (Verb auxiliar (to do) + sujeto + verb principal?)
Do I live in Vic? (Vius a Vic?)
Do you live in Vic?
Does he / she / (it) live in Vic?
Do we live in Vic?
Do they live in Vic?
Fixat que:
1. En les oracions interrogatives també es fa ús del verb auxiliar to do. Anteposant al subjecte.
L’estructura de les preguntes tancades o de yes / no (és a dir aquelles que no tenen partícula interrogativa) és:
do (es) + [SUBJECTE] + [VERB]?
Do you like jump?
Does he learn French?
2.-L’estructura de les preguntes obertes (és a dir aquelles que tenen partícula interrogativa) és:
[PARTÍCULA Interrogativa] + do (es) + [SUBJECTE] + [VERB]?
Why do you like jump?
When do you feel bad ?
Els adverbis de freqüència
I per acabar aquesta lliçó sobre el present simple has de saber que com no s’usa el present simple per parlar sobre alguna cosa que està passant en el moment en què parlem.
Se sol utilitzar el present simple amb adverbis de temps sempre quan es vol donar un sentit de periodicitat a les accions que es realitzen habitualment.
Els adverbis de freqüència son:
Always —-–—-–—-–—->; Sempre
Usually —-–—-–—-—->; Usualment
Often —-–—-–—-–—-–>; Sovint
Sometimes —-–—-—->; De vegades
Rarely —-–—-–—-–—->; Poques vegades
Never —-–—-–—-–—->; Mai
L’adverbi de freqüència sempre ha d’anar entre el subjecte i el verb.
Una excepció a aquesta regla és l’ús d’adverbis de freqüència amb el verb to be. En aquests casos l’adverbi de freqüència es col·locarà després del verb.
Gràcies
Ara, si entens tot això i et queda clar, pots passar a practicar, pensa una cosa, la teva ment necessita comprendre abans d’entendre, és per això que primer cal fer un esforç inicial de comprensió i ara veuràs com entendràs perfectament el seu funcionament.
Agraeixo a aquestes pàgines el fet que m’hagin ajudat a fer aquest text. Espero que us pugui ser d’utilitat.
També et podria interessar el següent post:
Present Simple en Anglès. Aprendre’l, Entendre’l, Exemples i Exercicis.