EL MEUS

MERITS

Sóc una noia catalana que ara fa ja més de vint anys me'n vaig anar als Estats Units a estudiar psicologia a la Universitat Hofstra de Nova York i em vaig llicenciar allà.

Uns anys més tard he tornat a Vic i m'he especialitzat a preparar als alumnes que vulguin aprovar els exàmens de la Universitat de Cambridge aplicant els meus coneixements de psicologia i d'angles amb un mètode propi que m'esta donant molts bons resultats.

Qui sòc

carme-marmaneu-pissarra

Doncs com molt bé diu la meva pàgina web , em dic MariCarme Marmaneu i visc a Vic però vaig néixer a Barcelona i és on vaig viure uns anys meravellosos amb la meva estimada àvia fins que me'n vaig anar als Estats Units on vaig estudiar Psicologia a la Universitat Hofstra de New York i be.... tinc formació específica en psicologia clínica, pedagogia, llengua anglesa, però ... ¿de veritat vols que seguim parlant d'això?

Millor parlem de quin tipus de persona hi ha al darrer d'aquestes paraules.

Quan vaig tornar dels Estats Units després d'acabar els meus estudis i d'haver viatjat arreu del país era una recent llicenciada disposada a menjar-me el món laboral de la psicologia clínica.

Però les coses no van anar tan bé.

Després de treballar en algunes empreses de selecció de personal, de fer de secretaria del director comercial de Yamaha , de cambrera en diversos baretos i altres feines similars, alguna cosa va fer clic en mi.

Potser eren les interminables hores contestant el telèfon o dient que no a persones que volien una feina i a qui jo no podia ajudar, potser eren els sous de misèria com a becària , pot ser que fos simplement el que havia de passar.

Aquí és on vaig decidir que no seguiria més el joc que la societat havia plantejat per a mi. Vaig moure les meves peces i vaig escoltar-me a dins meu i vaig pensar, perquè no aplico tots els meus coneixements de psicologia, per fer un programa pedagògic que permeti ensenyar l'anglès de la manera que jo crec és la millor, perquè el que els meus alumnes aprenguin ho recordin per sempre i així és com em vaig posar a crear el meu primer programa d'aprenentatge seriós .

Volia ajudar a altres a què aprenguessin el que jo hi havia après i que poguessin ampliar la seva mirada a aquells països que a mi tant m'havien enamorat.

Finalment vaig acabar en el món de l'ensenyament de l'angles, ja que m'apassionava més explicar i ensenyar que qualsevol altra activitat que pogués imaginar i que de més compatibilitzava la psicologia amb la pedagogia aplicada a una realitat concreta i determinada.

He creat aquesta web perquè vull viure fent el que més sé i mes m agrada sense cap mena de lligam amb cap empresa del sector i a més desenvolupant i aplicant la meva manera especial d'ensenyar a les persones que realment vulguin aprendre aquesta llengua meravellosa que et permet conèixer països tan i tan increïbles. Ni més ni menys.

Amb el temps i perquè vosaltres així ho heu demanat m'he especialitzat en formació per a persones que es vulguin treure els títols de la Universitat de CAMBRIDGE i en això estic aconseguint magnífics resultats, bé... En realitat sou vosaltres, els meus alumnes els que ho esteu aconseguint.

 

mcarme marmaneu-preparant-classes-angles

D'on vinc

Treballo des que tenia 16 anys. Fent classes? No home, no. He estat cambrera durant els estius i gràcies a això vaig poder-me pagar l'estada a Irlanda per aconseguir un nivell d'angles suficient per aprovar els exàmens que permetrien aconseguir una beca de 5 anys als Estats Units amb totes les despeses pagades.

Eren molt poques places i jo no sabia angles així que ja vaig haver de lluitar des de ben petita, i a més el meu pare ni cinc.
També he fet de comercial de vendes i de secretaria a la Yamaha, també he treballat de psicòloga i de terapeuta.

Em temo que encara que t'expliqui qui sóc en unes poques paraules no arribaràs a saber-ho, però tot i així, intentem'ho

Dir-te sols que fa ja uns anys que em conec i cada dia em sorprenc a mi mateixa amb coses meves que no tenia ni idea que fossin així.

Comencem pel primer cop que em va donar la vida per espavilar:

La meva mare va morir quant jo sols tenia 3 anys i més tard vaig entendre que tots els plans que pots fer-te a la vida són ben inútils i sols cal viure aquesta vida que és un regal de la millor manera que puguis amb el que tinguis al teu abast en cada moment. Aquest fet i el que va suposar la seva absència al llarg dels anys va fer adonar , que és absolutament necessari aprofitar el temps que tinguis per viure i de la millor manera possible.

Sóc psicòloga i professora i suposo que moltes altres coses que entre totes fan que sigui la persona que les persones que m'estimen saben qui és la MariCarme i tinc un títol que afirma el primer, però cap que sostingui el segon mes que la meva passió per ensenyar i per ajudar a nens i adults que com jo volen aprendre un idioma que els pot canviar la vida i per sempre.

La psicologia va canviar la meva manera de pensar i de sentir, va convertir-se en una habilitat molt útil que em va permetre aprofitar-la per desenvolupar una millor manera de comprendre el món, als altres i a mi mateixa i alhora ha estat la responsable i la causant que les meves classes d'angles siguin tot menys una manera avorrida d'aprendre una llengua que no sigui la teva.

Així vaig començar a fer grans descobriments:

Guanyar diners no és la meva prioritat. Necessito menjar, és clar, però "tinc" poques coses i alhora he tingut moltes altres possibilitats de fer-ne però ja fa molt de temps que aspiro a un altre tipus de riquesa, que vol dir més, fer les coses que t'apassionen i fer-les bé que no pas créixer i créixer com sembla que tothom vol fer.

És per això que a la meva escola jo sóc l'única professora i no accepto més que els alumnes que puc fer i fer bé. És veritat que dic que no a moltes oportunitats ,també sé que podria tenir una escola més gran amb professors i més medis, però ja no seria la meva manera de fer i a la meva manera.

Ningú m'entén massa, però i que? Jo si m entenc i quan un alumne aprova i s'en va de la meva escola jo ploro... i que? Jo sé per què. Jo acabo estimant als meus alumnes i ells a mi i jo sé el que val això. Jo ho sé.

He après que treballant la meva part racional puc gestionar millor les meves emocions i malgrat sé haver viscut experiències i situacions que ara valoro, quan em van passar sols les patia i m'han fet més forta.

Hi havia algunes idees al cap que no m'havia qüestionat, que no eren meves! Hauries de revisar el que tens tu per aquí; a mi m'havien colat un munt de mentides, per exemple que no pots fer una cosa determinada, el meu pare em deia que jo no podria fer una carrera com el meu germà que estudiava una enginyeria i em deia que deixes d estudiar, i jo amb 16 anys em passava tot els estius des de les sis de la matinada, treballant en un bar per poder fer uns estalvis per poder anar a la llunyana Irlanda a preparar-me per als exàmens a la beca que m obriria les portes a un món nou durant 5 anys.

Tothom se me'n reia, em deien que eren molt poques places per molt molts aspirants, imagineu... Tota una carrera pagada als Estats units ara fa 30 anys quasi...i vaig aprovar.

Tots em deien que no podria, i jo et dic que tu pots tot el que et proposis, Tot!, sols has de seguir al teu cor malgrat tots.

Això em va fer començar a mirar amb lupa les idees que estaven a la base de les meves creences i els meus comportaments, modificant-los i condicionant-los i tot això m ha fet més valenta .

Ara sóc una persona més crítica amb les coses i jo aplico els meus mètodes encara que ningú ho faci així i la veritat és que no em va massa malament.

He après que es difonen idees que intentaran manipular-me, condicionar-me, idiotitzar-me o enganyar-me, però aquestes idees "controladores" són com els explosius: si les desactivo, segueixo sent propietària de la meva vida. I tu també i t ho puc dir de primera mà perquè no sempre he pogut tenir la meva escola.
Fa uns anys quan em vaig separar de la meva parella vaig haver de fer de tot. Vaig treballar en una pizzeria, en un cafè, venen equips laser i no vegis el que costa sortir quan les coses es torcen i tu et perds.

Moltes frustracions personals me les provocaven aquestes idees que m'havien injectat en el procés d'educació i sobretot el que diuen els que més diuen que t estimen i ja veus, tu has de decidir sempre que fer amb la teva vida, no deixis que ningú la visqui per tu.

Competitivitat, gelosia, enveja, expectatives, orgull (mal entès), la síndrome de voler tenir sempre la raó, el pànic a equivocar-se, l'ànsia de dominació, el desig de ser el centre d'atenció (o tot el contrari), la tendència a comparar-nos constantment i un llarg, llarg etcètera.

La ignorància dóna la felicitat, però es pot ser feliç sense haver de ser ximple.

Ensenyar és la forma de vida més plena que conec. Mai em sento tan viva i tan predisposada a morir en qualsevol moment sense penedir-me com quan estic ensenyant a persones que realment volen aprendre i d'això n'he fet la meva forma de viure.

El que em manté en contínua expansió és provar coses noves, conèixer nous mètodes de millorar,de conèixer gent diferent, de buscar altres perspectives ... Això és el que em fa estar al màxim, generar més idees, sentir-me més viva. És el que em fa feliç. Això i que vingueu a les meves classes i aproveu els exàmens que us heu proposat assolir

Què puc fer per tu?

Doncs, senzillament, el mateix que he fet per mi. Tractar d'alliberar-te de tots els errors sota els quals t'han enterrat per reclamar la teva condició de persona única i independent i que puguis aprendre tot al el que vulguis i et proposis.

Si et ve de gust que ens coneixem m'encantarà conèixer-te i saber de tu. Posa't en contacte amb mi i explica'm el que vulguis: qui ets, què fas, què busques, què en penses ... El que et vingui de gust.

Casa meva és casa teva. Moltes gràcies per venir i torna sempre que vulguis.


pissarra

 

 

 

cone-of-learning

LET'S WORK TOGETHER!

Els meus cursos d'anglès es basen en els estudis de Edgar Dale i el seu famòs con del aprenentatge on conclou que sols recordem el 10% del que escoltem però recordem el 90% del que fem

curs-intensiu-estiu-vic-pilar

"Quan vaig conèixer a la M.Carme tenia un nivell tan baix que no pensava poder aprendre'n tant ràpid. La qüestió és que fa unes classes molt dinàmiques i aprenem anglès entre somriures. Si tens dubtes i no entens el que et diu, ella busca la manera perquè et sigui fàcil i entenedor. Fins i tot a mi que l'anglès no m'agrada li començo agafar el gustillo a la llengua gràcies a les seves classes". Pilar E .Alumne de KET

UNEIX-TE ALS MÉS DE 1000 SUBSCRIPTORS PER REBRE CONTINGUTS EXCLUSIUS QUE T'AJUDARAN A APRENDRE ANGLES D'UNA VEGADA I PER SEMPRE.

Pin It on Pinterest

Share This