Guanyar diners no és la meva prioritat. Necessito menjar, és clar, però “tinc” poques coses i alhora he tingut moltes altres possibilitats de fer-ne però ja fa molt de temps que aspiro a un altre tipus de riquesa, que vol dir més, fer les coses que t’apassionen i fer-les bé que no pas créixer i créixer com sembla que tothom vol fer.
És per això que a la meva escola d’anglès jo sóc l’única professora i no accepto més que els alumnes que puc fer i fer bé. És veritat que dic que no a moltes oportunitats ,també sé que podria tenir una escola més gran amb professors i més medis, però ja no seria la meva manera de fer i a la meva manera.
Ningú m’entén massa, però i que?
Jo si m entenc i quan un alumne aprova i s’en va de la meva escola jo ploro… i que? Jo sé per què. Jo acabo estimant als meus alumnes i ells a mi i jo sé el que val això. Jo ho sé.
He après que treballant la meva part racional puc gestionar millor les meves emocions i malgrat sé haver viscut experiències i situacions que ara valoro, quan em van passar sols les patia i m’han fet més forta.
Hi havia algunes idees al cap que no m’havia qüestionat, que no eren meves! Hauries de revisar el que tens tu per aquí; a mi m’havien colat un munt de mentides, per exemple que no pots fer una cosa determinada, el meu pare em deia que jo no podria fer una carrera com el meu germà que estudiava una enginyeria i em deia que deixes d estudiar, i jo amb 16 anys em passava tot els estius des de les sis de la matinada, treballant en un bar per poder fer uns estalvis per poder anar a la llunyana Irlanda a preparar-me per als exàmens a la beca que m obriria les portes a un món nou durant 5 anys.
Tothom se me’n reia, em deien que eren molt poques places per molt molts aspirants, imagineu… Tota una carrera pagada als Estats units ara fa 30 anys quasi…i vaig aprovar.
Tots em deien que no podria
I jo et dic que tu pots tot el que et proposis, Tot!, sols has de seguir al teu cor malgrat tots.
Això em va fer començar a mirar amb lupa les idees que estaven a la base de les meves creences i els meus comportaments, modificant-los i condicionant-los i tot això m ha fet més valenta .
Ara sóc una persona més crítica amb les coses i jo aplico els meus mètodes encara que ningú ho faci així i la veritat és que no em va massa malament.
He après que es difonen idees que intentaran manipular-me, condicionar-me, idiotitzar-me o enganyar-me, però aquestes idees “controladores” són com els explosius: si les desactivo, segueixo sent propietària de la meva vida. I tu també i t ho puc dir de primera mà perquè no sempre he pogut tenir la meva escola.
Fa uns anys quan em vaig separar de la meva parella vaig haver de fer de tot. Vaig treballar en una pizzeria, en un cafè, venen equips laser i no vegis el que costa sortir quan les coses es torcen i tu et perds.
Moltes frustracions personals me les provocaven aquestes idees que m’havien injectat en el procés d’educació i sobretot el que diuen els que més diuen que t estimen i ja veus, tu has de decidir sempre que fer amb la teva vida.
No deixis que ningú la visqui per tu.
Competitivitat, gelosia, enveja, expectatives, orgull (mal entès), la síndrome de voler tenir sempre la raó, el pànic a equivocar-se, l’ànsia de dominació, el desig de ser el centre d’atenció (o tot el contrari), la tendència a comparar-nos constantment i un llarg, llarg etcètera.
La ignorància dóna la felicitat, però es pot ser feliç sense haver de ser ximple.
Ensenyar és la forma de vida més plena que conec. Mai em sento tan viva i tan predisposada a morir en qualsevol moment sense penedir-me com quan estic ensenyant a persones que realment volen aprendre i d’això n’he fet la meva forma de viure.
El que em manté en contínua expansió és provar coses noves, conèixer nous mètodes de millorar,de conèixer gent diferent, de buscar altres perspectives … Això és el que em fa estar al màxim, generar més idees, sentir-me més viva. És el que em fa feliç. Això i que vingueu a les meves classes i aproveu els exàmens que us heu proposat assolir.